martes, 5 de febrero de 2008

un nou racó.-

Em nego a la meva font d'inspiració. O, si més no, avui. Quan penso en ell, les idees flueixen per elles mateixes i, per molt impossible que et sembli, tot és més senzill. Però avui no serà el protagonista de les meves històries diàries. Avui tu ets el personatge principal de la meva trama. I tot perquè, ahir, l'enyorança va començar a fer efecte. A milers de quilòmetres, i l'enorme quantitat de setmanes que ens separen, comencen a tenir conseqüències negatives. En un vulgar intent de reduir distàncies, he creat aquest nou apartat dins aquest món que mica en mica vaig originant. Seràn centenars de paraules amb un únic destí: Austràlia.

M'agradaria que el temps passés ràpid, però ell i jo mai hem estat amics, així que aquesta vegada tampoc es posarà de part meva. Algú va dir una vegada que les segones parts mai van ser bones. Treient aquesta frase de context i aplicant-la a la meva situació, corroboro que les segones parts no són bones. Aquella tarda del 10 de juliol que ens vam acomiadar, em va costar molt dir-te adéu. Tanmateix, els mesos que vas estar fóra els vaig aconseguir dominar i els vaig portar més bé del que em pensava. Aquella tarda però, del 28 de gener, ens vam dir fins ara. Però després d'una setmana, m'he adonat que aquest cop les coses seran mes difícils.

No obstant, la teva segona part segur que serà més bona que la primera. I nosaltres estarem perduts per algun lloc virtual buscant notes sobre les teves aventures. Ens enganyarem, o com a mínim jo, i pensarem que no estas tan lluny com creiem. Perquè ara he començat a borrar els dies que portes fóra i a comptar tots els que et queden per arribar.

Cuida't molt Carl0ta*

1 comentario:

Arturo dijo...

puffff sk es mereix un blog sencer akesta dona...ns te a tots esperant-la un altre cop amb els braços oberts...

que vingui l'estiu jaaaaa amb una negreta sota el braç