lunes, 17 de diciembre de 2007

t'estimo.-

Sé que tot el que comença, acaba. Poques coses perduren, per sempre, en el temps. Des del primer dia vaig viure intensament el nostre idil·li; sabia que tindria data de caducitat. A diferència de molts altres però, no vaig adonar-me'n quan la dolçor del moment deixava pas a l'amargor. Potser perquè mai va existir i, senzillament, la dolçor es va acabar. Abans de trobar-te, estava convençuda que ja coneixia què era això que molts anomenaven estimar. Però no, només havia conegut què era estimar, sense ésser correspost. Amb tú, vaig trobar la màgia, les ganes de fer coses, l'essència... vaig aprendre a dir t'estimo de la manera més sincera.

Eres el refugi perfecte per un cor que havien destrossat. Vas aconseguir recompondre totes les peces esmicolades. Vaig ser la nina amb motius per somrire des que em llevava, fins que m'anava a dormir. No vivia un conte de fades, era molt millor, estava vivint una realitat. Has estat el millor que m'ha passat i tornaria enrere en el temps si això suposés tornar-te a tenir. No conec els límits de l'estimació, només conec els meus... i t'he estimat com a ningú. De fet, encara ho faig.

El meu cap viatja a una velocitat vertiginosa, deixant el meu cos terriblement esgotat cada vegada que cau la nit. Intenta trobar respostes a milers de preguntes que, per no tenir, no tenen ni sentit. No us penseu que esteu davant una romàntica, només davant d'algú que encara estima com si del primer dia es tractés. I els dies passen i ni la ràbia ni l'odi creixen dins meu. Voldria odiar-te i no tenir ganes de veure't. Tant de bo no pensés en tu. M'agradaria dir-te que t'he oblidat. I saps què és l'única cosa que podria dir-te? Exacte, un t'estimo.

Les llàgrimes comencen a vessar. Suposo que és el moment d'escriure el darrer t'estimo. El darrer per mi, perquè aquest lloc és tan desconegut per tu, com tu aquests últims mesos per mi. Anhelo un impossible. Ja no em pertanys. Aquests ulls, ara negats, que durant tant de temps t'han mirat amb devoció, ara miren enrere per viure uns últims records. Estimar-te tant és el culpable que jo ara et desitgi la més gran felicitat i que ni un sol gra d'odi s'hagi cultivat en contra teva.

Mentre les llàgrimes regalimen per un rostre ferit, escric el darrer
t ' e s t i m o.-


And suddenly I become a part of your past*

2 comentarios:

Betty dijo...

"Estima si vols ser feliç,
estima i tot canviarà,
estima i així descobriràs,
l'alegria d'estimar"...

Quins sentiments més grans María! I un bravo per expressar-los així de sincera, amb tanta bellesa i devoció! Moltes felicitats!

Salutacions!

Lara dijo...

princesa..em tens una mica abandonada, però és normal, ho entenc...
qan puguis em faràs un foradet?qualsevol dia a qalsevol hora. tinc ganes d veuret :)