jueves, 24 de enero de 2008

ho recordes?.-

Encara t'estimo com el primer dia. O potser no. La primera vegada que em vaig adonar d'aquest nou sentiment estaves a casa meva. Miraves en aquella caixa tonta El día después mentre jo, sense que ho sabessis, t'observava. Quan vaig notar que somreia vaig veure que ja era capaç de dir-te t'estimo. Aquesta sensació va més enllà de les papallones fantasioses de l'estómac. És saber que hi ha algú que es preocupa per tu, que està disposat a donar-ho tot, que t'estima. Vam començar sense saber a on ens portaria, però vaig començar més segura que mai. Tenia clar que sabia estimar i això era una avantatge per a tu.. i una desavantatge per a mi.

Tres anys després d'aquell inici, sé que no t'estimo com el primer dia. Em sap greu, però no ho puc controlar. Si tinguéssim control sobre tot allò que no és racional, el món deixaria de ser món. Fa mesos que no tinc poder sobre el que sento; i ho odio. Després de tot el que has fet, els em sap greu, ho sento, això tu no t'ho mereixes, me n'adono que ja no tenen sentit. Per tot això, suposo, que ja no t'estimo com el primer dia; t'estimo més perquè després de veure la cara amarga... et segueixo estimant.

No sé d'on ho vaig aprendre o qui em va ensenyar l'art d'estimar. Només sé que la meva manera d'estimar comença a estar en perill d'extinció. Malgrat tot, jo et seguiré estimant a la meva manera i, sens dubte, quan estigui preparada, tornaré a estimar. I és que, aquest matí, al veure't, he vist que t'estimo més que el primer dia...

ho recordes?*

2 comentarios:

Anónimo dijo...

*t'estimo més perquè després de veure la cara amarga... et segueixo estimant.*


Si no et coneixes aquesta frase m'encantaria...

Floc dijo...

Feia uns dies que no passava, els exàmens em tenen més ocupada del que voldria. Si més no ho intenten perquè l'estudi tampoc no és molt profitós.

Un escrit genial altra vegada. Estimar... Una paraula tan gran, un sentiment tan ple i incondicional...! Estimar és preciós, així com que t'estimin. Però sembla que està en perill d'extinció, si més no la paraula. Fa massa por a massa persones. No ho entenc!

ESTIMA SI VOLS SER FELIÇ!

Una abraçada!