and the oscar goes to.-

Avui és aquella nit boja de l'últim cap de setmana de febrer. És quan, amb moltíssima son i moltes coses per a fer, deixem de banda totes les responsabilitats i ens trobem en una casa. L'única premissa per triar el menjador, on passarem hores i hores xerrant, menjant i parlant dels Oscars, és que la tele tingui canal+. Avui pensava quin va ser el primer any que vam decidir fer això. Encara anàvem a quart d'ESO i va ser el primer any d'una tradició que encara no hem trencat. S'ha de dir però, que les penjades que repeteixen any rere any són poques.

Tu ens vas abandonar, amb motius de pes, ara fa quatre anys, perquè la nit següent dels Oscars exposaves el teu treball de recerca sobre la deslocalització. T'ho vam permetre. I aquest any tornes a deixar a les teves nenes perquè, diguéssim, que estas una mica lluny. Per sort, la tecnologia farà aquesta distància més curta gràcies a internet, una webcam i les ganes de veure't que tenim. Farem una crònica dels primers moments dels Oscars amb tu sobre els vestits de les actrius. Direm què guapo que està aquest i l'altre. Segur que hi ha algun moment en què, d'amagat, algú començarà a plorar. Serà qüestió de moments però l'emoció no es podrà contenir. I l'emoció no serà a causa dels Oscars!

L'any passat va ser molt especial perquè, sense demanar-li, ell va venir amb nosaltres. Un any després, les coses han canviat però jo encara no l'he oblidat tal i com ha fet ell amb mi. De noies, les que resistim en peu som un terç dels teus àngels, una jugadora de bàsquet empedernida i una servidora. En algun moment de la nit, quan la feina li permeti, el teu Igor també se sumarà a la nit que es caracteritza per la catifa vermella.

Ara escric això perquè sembla que així estiguis aquí. I estic desitjant que sigui la una i et pugui veure, ni que sigui, a través de la pantalla de l'ordinador. Aquest cop, se't troba molt més a faltar.

And the Oscar goes to... CARLOTA

Imissyou princesa*