el meu regal.-

Hi ha moments en què ensopeguem, d'altres caiem i uns altres en què ens enfonsem. Fa molt de temps, a mi em van fer ensopegar i gairebé m'enfonso. Per sort, vaig trobar una mà que em va treure d'un pou molt negre. A partir d'aquell moment, tot va ser més senzill. Hi havia algú amb qui compartia moltes coses. Passejades del cole a casa, sempre amb preses. Passejades del pavelló a casa, sempre perdent el temps pel camí. Mil trucades a casa quan ens havíem vist durant vuit hores al dia. Però ja anava bé.

I, com ser un Peter Pan en aquesta vida és una mica impossible, vam anar creixent. Però sempre una al costat de l'altra. Això feia que moments complicats tinguessin un punt de senzillesa, per alguns impossible de creure. Després de tants anys però, hi ha segons quines situacions que mai oblidaré. Una de les que més m'agrada recordar és aquella tarda d'estiu, en un banc del passeig, descrivint el nostre noi ideal. M'encanta imaginar-nos en aquell moment, i veure com estem ara.

Però més enllà de tot el que hem viscut, representes molt més. El moment en què et vaig conèixer o, millor dit, el moment en què em vas venir a buscar sempre el tindré present. Havia xocat contra un glacial i es preveia un enfonsament imminent, però vaig trobar un salvavides. Per això, sempre t'estaré agraïda. Ben cert és que hem tingut les nostres desavinences. Però, mira'ns ara, d'alguna manera, més unides que mai.

I suposo que no caldrà que et digui que sempre hi haurà algú, dos carrers més avall de casa teva, disposada a fer-te somriure sempre, a intentar que mai deixis de somiar, a ajudar-te per aconseguir les teves fites. A celebrar els 21, 22 i tots els que vinguin. A fer sopars a tres i, quan arribi la nostra aventurera, sopars a quatre. A buscar-te en cotxe i fer xerrades llargues, sinceres i emotives durant hores. Per tot això i molt més, podràs comptar amb mi.

Et desitjo uns dolços 21*