miércoles, 2 de abril de 2008

dolços 24.-

No sabras que en aquest gran món virtual existeix un fet a la meva vida. Està fet per mi i per a mi. En ell escric tot allò que em passeja pel cap, que m'alimenta el cor o que em xucla fins l'última gota de sang. Però en els dies marcats sempre queden enrere els meus sentiments per parlar de la gent que més m'estimo. Avui és el teu dia, així que et mereixes quatre ratlles. Ja coneixes la meva passió per escriure, però espero que aquestes tinguin un gust especial.

Mirant enrere, un costum que vull començar a oblidar, recordo que al principi mai parlàvem. Només ens saludàvem quan ens creuàvem per casa teva, per aquell petit poble o als matins quan em veníeu a buscar. Certament, eren molts els moments que compartíem però, sense saber el perquè, no acabàvem de lligar. Per sort, enrere han quedat aquells dies. Tampoc, sense saber quan ni perquè, vam començar a xerrar de tot i més. De nosaltres. Havia deixat de ser parella de per ser només la María. Havies deixat de ser germana de per ser l'Elisabet. I me n'alegro molt que existís aquell moment.

Fent memòria, he revisat moments que estan emmagatzemats al meu cap, en aquell calaix tancat amb clau on només guardo tot allò que no vull oblidar mai. Ets conscient que un dels teus-meus moments que més m'agradava era quan, assentada al llit del teu germà o mirant una pel·lícula al menjador, arribaves amb el teu atuendo i volies opinió. Per norma, sempre m'agradava el teu conjunt, però m'encantava quan obries el teu armari i treies el calaix dels collarets, pulseres i tots els accessoris possibles. Encara que sembli una tonteria, crec que va ser a partir de llavors que tu i jo ens vam començar a conèixer, vam posar interès en saber l'una de l'altra.

Anys després, tenim sopars, tardes de piscina a casa teva, sopars amb els teus amics, festes majors del teu poble, missatges i trucades i, sobretot i el més important, la costum de quedar per dinar. M'agrada trobar-me amb tu a la plaça bonanova i compartir amb tu plats vegeterians o creps. M'agrada quan ens veiem i parlem i parlem, com si res més existís en el món. M'agrada quan rius del meu monyo, i tu del meu. En realitat, m'encanta haver-te conegut.

Espero poder-te trobar sempre, en algun lloc, en algun moment*

1 comentario:

Anónimo dijo...

merci, crec q mai m'havien escrit algo. Gracies, jo ja saps on visc, sempre q em vulguis estare alla... i saps tot i que la nostra amistat a costar agafar, espero que mai la perdem tot i q hi hagi distancies, (encara q de castellvi a martorell son 5 minuts)

un petonnasss