domingo, 18 de mayo de 2008

un petit racó de món.-

Avui us ensenyo una part del meu món. En realitat, us el descobreixo. Per alguns és un secret a veus, i per altres, un lloc inexistent. Però avui vull que sapigueu que això existeix. Són unes terres que, fruit de la meva passió pel petit príncep, porten el seu nom. Abans de res, vull explicar-vos que aquí parlo de molt poca gent, només d'aquella que significa alguna cosa per a mi. Per això, avui coneixeu el meu món perquè, a més, és el vostre dia. Així que, com ja comença a ser una costum, el meu petit regal és un escrit.

A tu, et dic que estic més a prop de tu del que et penses. Potser la semblança en el nom, que no la igualtat, ens va unir en un primer moment. Recordo el primer dia que ens vam veure. Jo no em volia apropar a ningú perquè tenia por que no congeniéssim però, em vaig equivocar. Des d'aquell dia, hem viscut moltes festes, molts sopars, moltes nits al cortijo i algun que altre viatget. Cert és que sempre hem tingut aquells estira-i-arronsa però, de la mateixa manera que sempre he trobat en tu alguna cosa que m'agradava. Potser no et diria massa coses, però n'escriuria moltes. Vull que sentis aquestes quatre ratlles mal forjades com un apropament cap a tu, com una disculpa per tot el que he fet malament i com un espero que això duri durant molts anys més. Tinc molts bons moments guardats a la retina, però sempre recordaré aquella nit d'estiu que et vas apropar a mi. Ens vam assentar en un pedrís i em vas parlar, crec que desde dins. Hi havia alguna cosa que t'obligava a fer-me conèixer que podia comptar amb tu. Doncs, avui tinc jo aquesta necessitat.
sweet19*

I a tu, gràcies per aquesta dolçor de cada dia. La dolçor que, tot i setmanes sense veure'ns, sempre m'has dedicat. Aquest estiu, vaig tenir la sensació que tot això que un bon dia vaig conèixer de la mà d'ell, s'acabaria. I no volia. No volia perdre nits de cortijo, ni nits de cine. No volia perdre xerrades amb vosaltres ni gaudir de la vostra companyia. I no volia pedre les cançons que amb tant de sentiment composaveu per la penya dels senglars. Potser no te'n recordes però, una nit de cortijo, em vas fer emocionar. M'ensenyaveu la vostra nova creació. Parlava dels divendres i d'una petita caseta que sempre ens esperava amb les portes obertes. Parlava de sol i de records penjats per les parets. Però no em vaig poder contenir, i les llàgrimes van brollar. Molt temps amb vosaltres i una quantitat de bells records. Només vull que em disculpis si a vegades no estic a l'alçada.
sweet21*

A les dues, perquè avui és el vostre dia, i a la resta de la penya dels senglars, us vull dir que gràcies per tot. Em vau conèixer com a parella de, però entre tots, vam aconseguir que això només fos en un principi. I, sens dubte, agraeixo molt que, una nit d'ara farà tres anys, m'obligués a pujar al seu petit poble per conèixer la seva gent. És un dels millors regals que m'ha pogut fer. M'heu demostrat molt i, per això, sempre estaré en deute amb vosaltres.

He descobert que els tresors també fan anys*

2 comentarios:

Anónimo dijo...

tu no saps com agrada que et regalin el que tu tendeixes a regalar a alguns afortunats... i tampoc saps com agrada llegir regals tot i que no siguin per un mateix...


avui tornes a ser un graaaaan s0l*

Anónimo dijo...

No sabia que es podia escriure, sinó ho hagués fet ahir.
Doncs res, que el text com ja t'he dit més d'una vegada, és preciós i m'ha encantat! De debò que mil gràcies i que tots els moments i les vivències que has descrit les recordaré sempre amb un somriure.
Les meves paraules queden curtes en comparació a les teves, però escriure no és exactament el meu fort.

Un petonet.