lunes, 21 de julio de 2008

my princess.-

Fa temps que existeixen superherois, dibuixants de còmics, prínceps i princeses. Molts en parlen com si en coneguessin algun... però per la fredor de les paraules que utilitzen per descriure'ls jo sé que és mentida. I és que jo sé què se sent quan parles d'un heroi, però quan parles d'un que per ningú ho és, només per un mateix. Jo, fa temps, en vaig conèixer un, però li mancava el superpoder de la immortalitat. També he tingut el plaer de conèixer un dibuixant de còmics; el responsable d'ensenyar-me a dibuixar una de les millor històries. I prínceps, també he conegut prínceps. Un encara ho és, però ja no és per mi; i l'altre és un petit príncep que viu en un regne natural i negre i que, per sempre més, em tindrà als seus peus. Però avui és el dia de les princeses... de la princesa.

Avui, per seguir amb el costum dels darrers dies, penso sovint en tu. Han estat molts mesos lluny d'aquí, vivint com una aventurera tot allò nou que se't posava per davant. Des d'aquí, hem anat fent un compte enrere dels dies que quedaven per tornar-te a veure, per tornar-te a abraçar. Així que, aquest cop, jo no faig el millor regal... el fas tu amb la teva tornada. Ja saps que són moltes coses les que portem a l'esquena, moltes xerrades, molts plors, molts somriures. Són un grapat d'any que hem anat pujant totes plegades, i ens han donat un munt de records que, alguns, a dia d'ara, encara recordo com si fossin ahir.

Després d'aquest any, he vist moltes coses clares, i una, i la més important, és que sé qui vull que es quedi per sempre més al meu costat. Sento decebre't però tu entres dins aquest grup. Ha estat un any en què he trobat a faltar moltíssim i he escrit e-mails a la desesperada, direcció l'últim continent descobert. Però això està arribant a la seva fi. Ara deus estar celebrant els 21 sobrevolant Àsia o potser fent escala per Singapur. Tant se val el lloc. El que importa és que els estas celebrant de tornada a casa. Fa temps que espero aquest moment, i encara més que l'he imaginat. Però ara ja està. Ara només cal esperar dos dies i adéu a la desesperació del moment que mai no arriba. Tornar-te a veure; el millor regal d'aquest estiu.

Manca el sentiment en aquest escrit, sóc conscient. Però coneixes a la perfecció tot el que et dec, les gràcies que t'he donat i que et donaré i com t'arribo a estimar. Sinó, recorda un escrit titulat per què t'estimo? en 65 paraules.
Sweet 21*

1 comentario:

Anónimo dijo...

"Així que, aquest cop, jo no faig el millor regal... el fas tu amb la teva tornada" las grandes mentes piensan igual... o parecido ;)

intentaré reservar-me mitja alegria, mig nervi, mitja abraçada i mig moment d'embobat per quan tots dos junts veiem a la negreta! pk en el fons no sé si nomes son ganes de veure-la a ella o de veure a les dos reines/princeses* de martorell juntes

un pet0 mim0*am0r0s*