jueves, 17 de julio de 2008

no et preocupis per mi.-

Hi ha moments molt complexes en la vida que, per molt que es vulgui, no s’entenen mai. Per a una nena de set anys a qui li diuen que té un problema i que haurà de créixer amb ell, el món es transforma i ja no és tan simple. Creiem que les coses són fàcils, que sempre hi haurà algú que ens ajudarà a superar tots els entrebancs que se’ns presenti i que de tot ens en sortirem. Però l’única veritat que existeix avui en dia és que som cadascú de nosaltres els que hem de creure en nosaltres mateixos. Aquella nena va créixer, es va fer gran i se’n va sortir.

Creia que la dislèxia seria un problema molt i molt greu. El temps li va ensenyar que això no era del tot cert. Després de vuit anys de logopèdia, va arribar el dia en què, just en el moment en què creues la porta, ja no la tornaria a travessar com alumna. S’havien acabat les classes. Era un cúmul de sensacions que no es poden descriure. Era l’alegria de marxar, la pena de deixar enrere tota la gent que havia conegut i, sobretot, l’enyorança. L’enyorança de no poder compartir aquell moment amb una de les persones que més estimava. Tant de bo, aquell onze de juliol, quan li van donar l’alta, el seu avi hagués estat a la mateixa cadira de la sala d’espera esperant que s’acabés la classe.

Feia just un mes que els havia deixat, però quan la Mar va sortir d’allà va respirar profundament, va mirar al seu voltant i va somriure. Va anar amb els pares a sopar al Port Vell i va saber esprémer la felicitat d’aquell moment, fins l’última gota. Perquè, en realitat, molt poques coses són veritablement un problema; tot depèn de l’esforç per intentar resoldre’l.

3 comentarios:

Arturo dijo...

i aquí tenim una part de un tres0r* del que, no sé pk, encara no soc posseidor...
A mi em va agradar molt i tot i la feinada que et va donar, crec i sé, que tu n'estàs ben orgullosa de haver-ho fet.


un pet0 reina*

Anónimo dijo...

Impressionant. Colpidorament feliç.

BC

mireia dijo...

nose si el veuras son les 23:43 feia molt messos q no entrava i per aquelles casualitats de la vida me anat al estiu i mirant he trobat un maravellos fragment en el q en valla reflexada com si d'un mirall es tractes.


;) tot es pot i tot arribara i et dig q el somni es fara realitat costi el q costi.