Posa la darrera cançó de Rosario Flores i seu davant la pantalla. Tan se val si hi ha soroll al voltant o si estas sola. No necessites res més que una melodia de fons i una mica de ganes de saber què representes per mi. Fa dies et vaig mostrar aquest petit racó virtual, on tu encara no tenies un lloc. Però després del viatge a ses illes t'haig de dir que has entrat per la porta gran. Feia temps que volia que poguéssim estar així, però no sabia fins a quin punt teníem confiança. Al principi ni tan sols en teníem, però estava segura que tu i jo ens enteníem més del que pensàvem. I així és. La pitjor pèrdua l'hem patit tant tu com jo, i això uneix. Crec que és l'únic sentiment que no es pot imaginar si no és que ho sents. Tu i jo sabem de què parlem. Aquella nit llarga a la vela va ser molt més que una nit de festa. Em vas parlar per primera vegada d'ell. I jo. Les dues necessitàvem aquella mini-conversa. Jo, diga'm fluixa, entre plors. Tu, molt més forta que jo, amb un pijama lila i preguntant-me constanment perquè plorava. És molt senzill. Tot el que m'explicaves ho entenia perfectament.
No sé quin lligam hem de tenir, però tampoc me'l plantejo. M'agrada saber de tu, que em truquis i que sapiques que em tens. Molt més a prop del que et penses. Potser per això algú ens va batejar com a germanes. Però per molt que ens busquin lligams familiars, pensa que som amigues. Fins ara només teniem moments de Montmeló, algunes trobades a la platja i sobretot dinars i sopars. Però ara tenim un viatge que no oblidarem. I m'agrada, m'agrada molt. Espero que aquest hagi estat el primer de varis, així que a l'hivern preparat per fer una escapada cap a Andorra.
Viajar contigo ha sido un placer*
No hay comentarios:
Publicar un comentario