lunes, 3 de marzo de 2008

només per a tu.-

Joseph Conrad, autor de El corazón de las tinieblas, va dir una vegada que va creure que vivia una aventura i en realitat era la vida. A vegades, jo també he comès aquesta equivocació, entre d'altres. Sovint he viscut l'aventura de ser un dels nens perduts d'en Peter Pan. Però la que més m'agrada és quan imagino que sóc una exploradora i em dedico a cercar tresors arreu del món. Si, definitivament aquesta és la que més m'agrada. No et pensis que m'he tornat ximple, ni molt menys que m'he oblidat que avui és el teu dia. T'explico tot això perquè, mentre feia d'aventurera, tu has estat un dels tresors que he trobat.

Cert és que vaig trigar molt de temps a trobar-te. Però, tot d'una, les casualitats i, tot sigui dit, sortir amb un amic teu, va fer que ens trobéssim. Després, tot el camí que hem anat forjant ha estat entre tu i jo. Només necessitàvem algú que ens presentés, però res més. Hem sabut fer la feina molt i molt bé però, òbviament, tu m'ho vas posar molt fàcil i no em va costar gens estimar-te. I això és un problema perquè a vegades no sé estar a la teva alçada.

Creu-te tot això que escrigui perquè et ben asseguro que és tot veritat. Últimament no he estat a l'alçada de les circumstàncies, però en cap moment m'he oblidat de tu; i és que això és impossible. D'ara en endavant, i per sempre més, t'estaré agraïda pels mesos tant durs que vaig passar però que mai em vas deixar. Vas arriscar les teves amistats per mi, i això no ho fa tothom. I aquest petit tresor el vaig trobar en un poblet que no sé ni si surt al mapa.

Les darreres setmanes no sé que em passa que he perdut la font d'inspiració, i les paraules no troben el valor ni el sentiment que jo els hi vull donar. Malgrat tot, espero que quan llegeixis això deixis en un racó tots aquests darrers dies i tanquis els ulls. Quan estiguis amb els ulls tancats, pensa que quan els obris sempre hi haurà algú davant teu o al teu costat. Des d'aquell mes de maig d'ara fa dos anys i una mica més, vas conèixer a algú que no et deixarà mai, mai...

Imagina'm amb un somriure d'orella a orella. La causa, saber que et tinc al meu costat.
Ara t'imaginaré amb un somriure d'orella a orella. La causa, saber que estic al teu costat.

T'estimo*

2 comentarios:

Anónimo dijo...

sé de una que li agradarà molt el blog d'avui jej

al final faràs que em llegeixi la bíblia "El corazón de las tinieblas"





tot i que últimament no et comenti tant, no es que no et llegeixi (ho faig 2 cops mínim al dia jeje)sinó que ja t'ho he dit tot!! ^^

Lara dijo...

et dic exactament el mateix q l'arturo menys lu del llibre jiji
wnu no va...ja mel llegireee! xD

PD:suposo q et va arribar el sms d'ahir a les 12 i picu d la nit, l'hora en q vaig anar a drmir pq estava esperant el teu regal:P

un ptonet princesa tstimo mltissim