miércoles, 4 de junio de 2008

recuerda mi nombre.-

Molts es passen la vida buscant la font de l'eterna joventut. Jo, la veritat, és un tresor que mai m'he plantejat, ni tan sols, si existeix. Però ara que ho escric, crec que si existís, jo també aniria a buscar-la. Només si beure de la seva aigua em garantís ser una nena per sempre. Viure en una edat ideal on tothom que estimo encara estés al meu costat; on plorar fos un joc de nens i després de cada llàgrima, el meu pare estés al meu costat per eixugar-me la cara i dir-me, algún día descubrirás que las lágrimas son el sabor dulce de una derrota. Però, si ningú ha trobat aquesta font és o perquè no existeix o perquè la van amagar molt bé, com acostuma a passar amb les coses que més valen; sempre costen de trobar.

Jo, fa temps, vaig trobar també una font, però d'inspiració. Només tancant els ulls i pensant una mica, era capaç d'escriure qualsevol cosa que em proposés, perquè ell estava darrera de cada un dels versos. Va ser difícil quan va marxar i molt dur, però durant mesos vaig mantenir l'esperança que no fos per sempre. Avui, no és font d'inspiració com ho va ser fins fa poc, avui ho és perquè és el seu dia. Qui tingui el plaer de conèixer qui va ser la meva font, que no se'l deixi perdre. La descripció que ve tot seguit podeu pensar que està adulterada pels meus sentiments, però creieu-me, és cent per cent vertadera. Jo el vaig conèixer i n'estic segura.

Es compon d'una base de criatura que el fa molt adorable als ulls de qualsevol que el mira. A més, té una dosis de carinyo que encara t'acaba enganxant més. És una fusió entre la immaduresa, en el bon sentit de la paraula, i les ganes de fer-se gran. El millor de tot és la tendresa que desprèn, quan menys t'ho esperes. Té certes espurnes de xuleria, però fins i tot així és adorable. Tot i això, no és una combinació perfecte; encara que per mi ho va ser.

I ara, tornen a arribar aquelles lletres mortes que parlen d'ell i que mai llegirà. Torna a haver-hi el diàleg on només parlo jo. Però, tan se val. M'és igual que no em llegeixi, que no sàpiga de l'existència d'aquest racó de món virtual, on ell ha estat protagonista dels millors relats. L'única cosa que vull és que, encara que passin molts dies, segueixi estant al mateix lloc on està ara... i així el pugui trobar.

Recuerda mi nombre...*
sweet21*

3 comentarios:

Anónimo dijo...

es una criatura especial, sí, però per un cop, y "sin que sirva de precedente", no estic d'acord amb algunes parts del text... per mí els millors textos són els dedicats a ton pare, i no sé perquè crec que la "criatura" et llegeix, o, si més no, et llegirà...



t'ho dic sempre, però els teus regals escrits són els regals més macos mai fets. ets un s0l*

karmeta dijo...

Hoy me han absorvido demasiado algunos temas personales... Y he olvidado algo importante, el día que era.

Siento si no te he dicho nada, pero mi cabeza estaba en otro mundo.

Pero aunque no haya hecho ningún tipo de comentario o un abrazo de comprensión, algo sí que sé, y es que las personas que realmente te quieren de verdad, saben de la existencia de estos inigualables escritos compuestos de varios ingredientes:

"naturalidad, sentimiento, amor y cariño paternal".

Anónimo dijo...

vull deixar clar, abans de que sem torni a dir alguna tonteria (ejem) que el text m'agrada molt!!!!!!!

el dia que a mi no m'agradi un text d'aquest blog, començaré a dir-te María